23
de desembre
del
2016
Actualitzat
el
01
de juny
del
2017
a les
18:05h
Pels lectors catalans de nas més fi, aquest 2016 serà recordat per algunes petites joies literàries notables. Una d'elles, menuda i resplendent, és L'ignorant. Poemes 1952-1956, una de les obres més importants de la bibliografia de Philippe Jaccottet (Suïssa, 1925). Traduïda per Antoni Clapés i publicada per Lleonard Muntaner, el llibre ens deixa tastar la poètica d'un dels grans poetes vius de les lletres franceses, aclamat, llegit i recurrentment candidat a guanyar el premi Nobel de Literatura.
D'escriptura transparent i sense gaire simbolisme, L'ignorant és una mostra de poesia "entenedora i que toca l'esperit de la persona" i, també, un llibre "molt important en la biografia de l'autor". Així ho explica Clapés, el mèdium que ha fet possible que els versos de Jaccottet sonin de manera genuïna i natural en català, tan propers a la voluntat primigènia de l'original. "Els seus poemes parlen molt de la llum de Provença, de com canvia el món i, també, de l'arrelament de l'home al territori", subratlla, mentre teixeix unes complicitats evidents entre les dues veus.
Dividit en dues parts, la primera descriu París, on Jaccottet porta una vida "capitalina", de relacions socials i de "fer ambient". Amb tot, l'autor mostra una ciutat decadent, que acaba abandonant després de conèixer Anna-Marie Haesler, una pintora suïssa amb qui s'acabarà casant. L'any 1953, just després de contraure matrimoni, s'instal·la a la petita localitat de Grignan, a la Provença, on batega tota la segona part de L'ignorant i on viurà dedicat als quefers literaris i, especialment, a la traducció. És aquest mateix any la data que marca el debut de l'autor, amb la publicació del seu primer poemari.
Una referència viva de les lletres europees
Jaccottet, que en l'actualitat té 91 anys, va iniciar un camí poètic que proposava una via pròpia, a mig camí de les propostes del final del surrealisme –que arrossegaven una forta politització– i dels nous corrents formalistes. "Ell agafa una altra drecera –explica Clapés–, amb una poesia molt despullada" i una veu que aprofita les possibilitats melòdiques de la llengua, lluny de l'ampul·lositat. Des de la senzillesa extrema, Jaccottet recull els fruits d'una obra que ha sabut convèncer els lectors i també els crítics més exigents, tal com demostra que és el segon autor que apareix en vida a La Plèiade (Oeuvres, 2014).
D'escriptura transparent i sense gaire simbolisme, L'ignorant és una mostra de poesia "entenedora i que toca l'esperit de la persona" i, també, un llibre "molt important en la biografia de l'autor". Així ho explica Clapés, el mèdium que ha fet possible que els versos de Jaccottet sonin de manera genuïna i natural en català, tan propers a la voluntat primigènia de l'original. "Els seus poemes parlen molt de la llum de Provença, de com canvia el món i, també, de l'arrelament de l'home al territori", subratlla, mentre teixeix unes complicitats evidents entre les dues veus.
Dividit en dues parts, la primera descriu París, on Jaccottet porta una vida "capitalina", de relacions socials i de "fer ambient". Amb tot, l'autor mostra una ciutat decadent, que acaba abandonant després de conèixer Anna-Marie Haesler, una pintora suïssa amb qui s'acabarà casant. L'any 1953, just després de contraure matrimoni, s'instal·la a la petita localitat de Grignan, a la Provença, on batega tota la segona part de L'ignorant i on viurà dedicat als quefers literaris i, especialment, a la traducció. És aquest mateix any la data que marca el debut de l'autor, amb la publicació del seu primer poemari.
Una referència viva de les lletres europees
Jaccottet, que en l'actualitat té 91 anys, va iniciar un camí poètic que proposava una via pròpia, a mig camí de les propostes del final del surrealisme –que arrossegaven una forta politització– i dels nous corrents formalistes. "Ell agafa una altra drecera –explica Clapés–, amb una poesia molt despullada" i una veu que aprofita les possibilitats melòdiques de la llengua, lluny de l'ampul·lositat. Des de la senzillesa extrema, Jaccottet recull els fruits d'una obra que ha sabut convèncer els lectors i també els crítics més exigents, tal com demostra que és el segon autor que apareix en vida a La Plèiade (Oeuvres, 2014).