Èsquil va viure el moment en què Atenes es deslliurava del jou dels tirans per instaurar el règim de la democràcia. Ell mateix, en plena maduresa, el 490 aC, prengué part en la batalla de Marató. Fou un home compromès amb la cultura que va veure néixer i un ferm defensor dels ideals democràtics. Les seves peces reflecteixen la condició humana dins aquella nova recreació civil fonamentada en la religió i el geni grec, tal com foren concebuts en el seu temps. De les noranta obres que va compondre ens han arribat només set tragèdies senceres i un nombre considerable de fragments. Gràcies a les seves innovacions teatrals, a la mestria a l’hora de perfilar els personatges i al seu llenguatge elevat, hom ha considerat Èsquil com el creador definitiu de la tragèdia grega, dotant-la d’una significació grandiosa que ha perdurat tot al llarg dels segles.