Gabriel Amengual i Coll (Palma, 1943). És doctor en Teologia i en Filosofia i catedràtic de Filosofia. Cursà els seus estudis a Palma, Roma, Münster i Barcelona. S’ha dedicat sobretot a la filosofia moderna i contemporània, especialment l’alemanya, des de Kant a Heidegger i a l’Escola de Frankfurt. Quant a temes, els seus estudis versen sobre l’antropologia filosòfica, l’ètica, la filosofia de la religió, de la història i l’hermenèutica.

Pertany a les societats hegelianes Internationale Hegel-Gesellschaft i a la Sociedad Espanyola de Estudios sobre Hegel, de la qual n’és el vicepresident. Dirigí la revista de filosofia Taula. Quaderns de pensament des de la fundació d’aquesta, el 1982, fins al 2000. Va ser director de l’Escola Universitària de Treball Social del 1987 al 1999.

D’entre les seves publicacions, cal destacar: La solidaritat segons Jürgen Habermas (1991), Presència elusiva (vers. cast. Madrid: PPC, 1996), Modernidad y crisis del sujeto (1998), La moral como derecho. Estudio sobre la moralidad en la Filosofía del Derecho de Hegel (2001), La religió en temps de nihilisme (2004; vers. cast. 2006), Salvar l’experiència en el moment de la seva desaparició. L’experiència en el pensament de Walter Benjamin (2006) i Antropología filosófica (2007).

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

ACCEPTA