Mercè Picornell Belenguer (Palma, 1975). És doctora en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, on imparteix docència sobre estudis literaris i literatura comparada. És membre del grup de recerca LiCETC (Literatura Contemporània: Estudis Teòrics i Comparatius).
La seva recerca s’ha centrat en l’anàlisi de l’escriptura testimonial —Discursos testimonials en la literatura catalana recent (2002)— i de les relacions interdisciplinàries com a camp d’estudi de la literatura comparada —Política i poètica de l’etnoficció (tesi doctoral, 2003) i Literatura i cultura: aproximacions comparatistes (editat junt amb Margalida Pons, 2009). En l’àmbit de la literatura catalana, ha publicat estudis sobre narrativa i poesia experimentals, entre els quals destaquen els inclosos en els volums d’autor col·lectiu Textualisme i subversió (2007), Poètiques de ruptura (2008) i Transformacions. Literatura i canvi sociocultural dels anys setanta ençà (2010). És, així mateix, editora i compiladora dels monogràfics «Permeabilitats: la cultura i la societat de les Illes Balears com a espais de confluència» (Journal of Catalan Studies, 2010) i «Poetry, Experimentation and Alterity» (Catalan Review, 2012, junt amb Maria Muntaner i Xavier Barceló).