Antilles

Conservo una nota a la butxaca. Mai no l’he tret, sempre l’he dut a sobre. Ara se’m desfà als dits. Amb els anys s’ha anat aprimant, les vores se li han ratat, la tinta s’ha calcat de les planes escrites a les que no ho eren. Llegeixo les lletres en un paper que es fa bocins, que deixa anar mots simplement per això, perquè se m’engruna als dits. I és que el paper conserva les paraules dibuixades, però les paraules no són realment paraules fins que no fugen del paper.