Carrer Ordener, carrer Labat

«D’ell, només me’n queda l’estilogràfica. Un dia la vaig agafar de la bossa de la mare; la hi guardava entre d’altres records del pare. Una estilogràfica de les que ja no se’n fan, i que s’havia de carregar amb tinta. La vaig fer servir durant tots els meus anys d’escola. Em va “deixar” abans que em pogués decidir a abandonar-la. Encara la tinc, adobada amb cel·lo, la tinc davant dels ulls, damunt de l’escriptori, i m’empeny a escriure, escriure.

Potser els meus nombrosos llibres han estat trencalls necessaris per poder contar “allò”.»