El drac d’Or

Un restaurant asiàtic en algun indret d’Europa, als baixos d’un bloc de pisos. A la minúscula cuina del local, un jove xinès sense permís de residència es queixa d’un mal de queixal insuportable. Sobre el restaurant, un vell somia tornar a ser jove. No gaire lluny d’allà, una cigala morta de fam cau a les urpes de les formigues. La parella jove de l’àtic es lamenta de la seva sort, mentre al pis de sota una dona deixa el seu marit. A baix, una hostessa de vol troba una cosa estranya dins la sopa a la tailandesa…

Amb El Drac d’Or Roland Schimmelpfennig descriu, a través d’una successió de breus episodis d’una amarga comicitat, la part més fosca de la globalització, el món paral·lel on habiten els sense papers, confinats als soterranis de la societat del benestar. Mitjançant una estructura dramàtica particular, l’autor presenta, a manera de calidoscopi, una imatge fragmentada i múltiple d’una societat occidental àvida i alhora insatisfeta.

El Drac d’Or va estrenar-se el 2009 al Burgtheater de Viena, en un muntatge dirigit pel mateix dramaturg. El 2010 va rebre el Mülheimer Dramatikpreis i va ser escollida peça de l’any per la revista Theater Heute.