El Generalíssimo i altres històries inversemblants però certes

«Diumenge a la tarda, assegut en un banc de la plaça de sa Bassa de Manacor, vaig fixar­-me en un home que es trobava no gaire lluny de mi, donant-me l’esquena, dret, com si fes veure que no hi era. Durant més d’una hora el vaig estar observant. Ni una sola vegada, en tota aquella hora, es va girar cap on jo era. N’estava segur, d’haver-lo vist moltes altres vegades abans. Ja està, vaig dir-me, és el mateix de sempre. No hauria cregut mai que em seguís fins a Manacor. Però no hi havia cap dubte, era ell. I, per descomptat, actuava com havia actuat sempre: com si no em veiés, com si jo no hi fos. Però era ell. Fins a l’hora d’anar a dinar no em vaig moure de la plaça. Ell tampoc. Estic segur que en tot moment m’estava observant. Encara que ni en una sola ocasió es va girar cap a mi. Sabia dissimular molt bé. Encara que a mi no m’ enganyava.» (De la narració «Persecució subtil».)