Epistolari (1882-1883) Tomàs Aguiló i Fortesa, Estanislau de K. Aguiló

«Estanislau de K. Aguiló i Aguiló el 1882-1883, quan tenia poc més de vint anys, estudiava d’arxiver a Madrid i s’escrivia setmanalment amb el seu pare Tomàs Aguiló i Fortesa. Aquest ja en tenia més de setanta i aleshores preparava l’edició de les seves Obras en prosa y en verso, on reunia bona part de la seva producció literària. Tant un com l’altre formaven part dels Aguiló del carrer de Monti-Sion, una de les famílies xuetes més destacades de Mallorca.

Els Aguiló —l’avi, el pare i l’Estanislau mateix— destacaren sobretot com a escriptors, historiadors, homes de lletres. Foren això, però també foren molt més que això. Per la seva situació econòmica podien aspirar a una certa projecció social, però veren com la seva ambició havia de recloure’s dins els murs de la seva casa, a causa de la segregació a què eren sotmesos d’una manera que ells consideraven, amb raó, infame. No era l’únic motiu de desengany que els punyia. També eren uns catòlics marcats per la seva ortodòxia estricta i per la seva ideologia ultramontana. Contemplaven amb preocupació els canvis que l’església experimentava aquells anys i les implicacions polítiques que comportaven.» (De la presentació de Joan Mas i Vives.)