La nació i la mort. La Xoà en el discurs i la política d’Israel

D’ençà de la creació de l’Estat d’Israel, la Xoà i els seus milions de morts mai no han deixat de ser-hi presents. L’extermini és present a la legislació, a les pregàries, a les cerimònies, als tribunals, a les escoles, a la premsa, a la poesia, a les inscripcions funeràries, als monuments i als llibres commemoratius. De fet, la societat israeliana no ha deixat de definir-se amb relació a la Xoà ni de considerar-se hereva i alhora procuradora de les víctimes del nazisme, en un doble moviment de redempció de la seva mort i d’expiació dels seus «pecats».

Aquesta relació complexa i ambigua és analitzada amb precisió en aquest llibre. Idith Zertal mostra el paper central que tenen els morts de la Xoà en el debat polític israelià, en particular enfront al món àrab. D’ençà de la guerra d’independència, el 1948, fins avui dia, a Israel no hi ha conflicte armat que no s’hagi definit i conceptualitzat en termes lligats a la Xoà. Auschwitz —i la seva eventual repetició, presentada com una amenaça permanent— s’ha convertit en la principal referència davant d’un món definit sistemàticament com a hostil i antisemita: l’Estat d’Israel s’ha dotat així d’una aura sagrada que el fa impermeable a la crítica i a una deliberació racional amb la resta de la comunitat de les nacions. A més a més, encara que Israel insisteixi amb raó en el caràcter únic de l’extermini dels jueus d’Europa, l’ús descontextualitzat que en fa el mateix Estat israelià té com a efecte una devaluació de la dimensió excepcional d’aquest esdeveniment.

Lluny de qualsevol polèmica, Idith Zertal ens ofereix un estudi lúcid, ben documentat i, sobretot, molt ben escrit, no tan sols sobre la societat israeliana i el sionisme, sinó també sobre un tema escruixidor com és l’extermini dels jueus europeus quan és desplaçat cap al context geopolític del Pròxim Orient; una reflexió, en definitiva, sobre la identitat nacional d’Israel que pot atènyer, però, la construcció de la memòria col·lectiva de qualsevol país, així com la cultura i la política de la mort.