La pesta de 1652 a Inca

17,00

El genet apocalíptic de la pesta arribà a Inca i s’hi ensenyorí. Les puces, les rates o la roba eren els elements transmissors de la desgràcia. Uns mesos després de l’arribada de la pesta, Inca en sofrí les conseqüències. La vila passà un llarg calvari. Durant mesos els morbers, fossers, metges, responsables de la sanitat i de l’ordre no donaven aturada a la seva tasca obligada. S’obrien llatzerets on s’intentava curar els malalts contagiats. Es creaven cementeris per enterrar els morts. Venia gent de fora per ajudar la població. Segurament la por, la tristesa i el desconsol eren grossos. No hi havia massa remeis per poder aturar la pesta de bubó. Tan sols el pas del temps i certes atencions als contagiats per part de metges i cirurgians feren minvar la desgràcia.

 

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

ACCEPTA