La veritat i el límit

La recerca de la veritat és el camí i el Déu és la paraula, el logos és la casa de l’Ésser, ja ens recordava Heidegger. Però l’home que ha viscut tants d’anys en la humitat espriuana de la caverna platònica no pot assolir la veritat tota d’un cop: aquesta es presenta esbiaixada i fragmentària; el límit és l’angúnia de l’home modern. Llavors, els artistes, siguin pintors o poetes, de la mà dels filòsofs i dels profetes, van a la recerca d’aquesta veritat esmicolada, cadascú a partir del seu instrumental. Jan Steen o l’art de la quotidianitat, Pollock o la veritat que neix per atzar, acompanyen els intents de pintors com Mark Rothko, Carracci, Dalí, Magritte, Jan Vermeer, Degas, Cézanne, Van Gogh, Toulouse-Lautrec, Chagall, Mondrian, Picasso, Braque o Rouault; poetes com Hölderlin, Blake, Bartomeu Fiol, Blai Bonet, Llompart, Quasimodo, Estellés, Mallarmé, Jaume Pomar, Dylan Thomas, Turmeda, Miquel Àngel Riera, Pere Quart, Miquel Bauçà, Dant, Akhmàtova o Fernando Pessoa; filòsofs com Heidegger, Adorno, Nietzsche, Plató, Popper, Kant, Habermas, Lévinas, Derrida o Camus. Tots ells sumaran els seus esforços contributius a les fonts de l’Antic Testament, el judaisme, el taoisme i la teologia negativa per abastar, malgrat el límit del coneixement, una autèntica engruna de llum primera.