Rere la màscara

«Territori d’encluses, títol que sens dubte fa referència al treball dels lletraferits per a forjar els seus textos. […] Les rimes triades retrunyen com a cops de mall. […] La veritat és que, de tant en tant, se’ns entima una ironia pungent, i també un sarcasme, que tot plegat produeixen un ambient d’una alegria o enjogassament salvatge. […] No podem tenir cap excusa, cal llegir Territori d’encluses.» (Bartomeu Fiol)

«M’heu fet espigolar inesperadament aquesta xeixa amagada dins la roca, que és tot poema. Em somou aquesta llibertat que puc auscultar a cada pàgina, aquest pols sincer.» (Arnau Pons, de Territori d’encluses.)

«He llegit La veritat i el límit, un bell poemari, poderós i esplèndid, com tots els teus versos.» (Gabriel Janer Manila)

«Tu poesía avanza en la dirección de la actitud y la expresión de los sabios de Oriente: condensación, iluminación, reflexión a menudo desdoblada en sentencia o en consejo que te das y nos das, nostalgia del silencio imposible siempre a merced de la urgencia y la necesidad y la fuerza explosiva de la palabra, serenidad con la pasión al fondo a duras penas contenida, diálogo con la otra Antònia que siempre va contigo y diálogo con los otros con o sin nombre.» (Perfecto Cuadrado, de Canelobres que enlluernen.)

«Hi parles de la Megamort, de les falses aritges, de timbals foscos, de nits gebrades… M’ha agradat molt. I també, el teu homenatge a Celso Emilio Ferreiro. […] Hi ha en aquest llibre més d’una espurna poètica, més d’un tremolor tendre, més d’una por. Enhorabona.» (Gabriel Janer Manila, de Canelobres que enlluernen.)