Sinó

Així que no voldria deixar-me empresonar
per cap signe, sinó esdevenir trajecte,
inversió subtil de talls i violències,
l’amor que ens posa en dansa i ens manté extraviats.
I anar temptant-me, clínic, en els udols que escric,
a fi d’alliberar-me de cadena i brutícia
i descobrir la trama de fils que entreteixeixen
les meues impotències per, tot seguit, desfer-la,
arrancar-la implacable, destruir, destruir
tanta complicitat, aquells silencis densos
que he circumdat tan bé, els ermots improbables
que em va caldre intentar amb tremp fracassadíssim…
Desfaig, i en faig pregària, de l’acte de desfer
per tot seguit refer, i no en trobe el final.
I en cada encarnament prefigure una mort.