Tot serà blanc

Tot serà blanc és la història de l’Annieke, una dona que pateix un profund sentiment de solitud i d’incomunicació, l’estat propi dels esperits inquiets. I romàntics. I artistes. Per superar l’esquizofrènia vital entre allò que veu i allò que voldria veure, s’evadeix de la realitat, asfixiant i mediocre, i es desdobla en dona i en escriptora. Totes dues mirades dibuixen un viacrucis, en sentit biològic i en sentit intel·lectual. El desig de sobreviure gràcies a la materialització de l’inconscient, la llibertat de l’art que fa crear móns i l’esclavatge del quotidià sense revolta, la pietat mística cap als moderns fills d’Eva, aquells que viuen al límit, els crims i els càstigs metafòrics i reals… Tot serà blanc és la recerca de la bellesa, de la resurrecció, de l’èxtasi de l’individu. L’Annieke defuig l’horitzontal, l’opi somnífer de la massa que es mou dins un engranatge fix. Inventa una nova identitat per a Magritte, un home àrab que treballa en un mercat, espai de trànsit i cruïlla humana, l’esculpeix amb fang però ben aviat l’eleva a la volta celest. Creu tant en la seva pròpia creació que enfolleix i actua en conseqüència en un fi de festa que no deixa indiferent. Com un negatiu fotogràfic de les complexitats del cervell humà, Tot serà blanc planteja el diàleg entre u i multiplicitat, l’atracció per les vides paral·leles, pel risc, per l’amor-passió, i el neguit nauseabund a què pot arribar l’ésser contemporani que dedica el seu temps a pensar. La literatura parla amb el llenguatge de la religió, de la ciència i de la poesia més blanca.