Un segle de memòria viva. Cristòfol Pastor Pífol (Manacor, 1920)

De la mà de la memòria viva i inesgotable de Cristòfol Pastor Noguera, Pífol (Manacor, 1920), l’autor es capbussa dins la vida del protagonista i tots dos recorren els darrers cent anys de la nostra història. Amb una entrevista metòdica i minuciosa, Antoni Tugores aconsegueix que Pífol, sempre en primera persona, faci un repàs exhaustiu, tot rememorant la Dictadura, la II República, la Guerra Civil —que visqué com a soldat nacional—, els anys de «fam, gana i talent», estraperlo i picaresca, la política i la vida local. I tot, ben assaonat d’agudesa i ironia, sense defugir la corrosió i, sovint, amb sal gruixada. Bona part d’aquest viatge a través del temps està acompanyat del seu amic Guillem d’Efak, del seu cap don Manuel Morales i de l’amic Rafel Muntaner.

Actor, còmic, dibuixant, caricaturista i retratista, Pífol és un personatge atípic i contradictori. Ha estat capaç de fer d’escorta del socialista Mateu Molinet i, gràcies a un equívoc, convertir-se en «gendre» de Franco. D’esser camarada dels Pioneros Rojos i d’apedregar falangistes quan era jove, a esser regidor d’un partit conservador a la maduresa. És el relat d’un home que va triar ser humà, davant primats poc evolucionats d’un i altre bàndol, sense caure en la misèria moral. És també una denúncia sui generis del poder del capital i de la submissió del poder polític al poder econòmic.