Una altra vida

Na Laida té un pare meravellós —en Climent— i una mare —na Magdalena— que la tracta amb odi impenitent. És la filla petita d’una família de pescadors que, com passa sovint a les rondalles, ha estat beneïda amb un do: una veu que sap desplegar de manera formidable.

En un poblet de vora mar de la Mallorca preturística, a la dècada dels cinquanta, ja en passen de ben grosses: hi ha un cirurgià que fa miracles en una clínica de tolits —mutilats de guerra, accidentats…—, un viver de llagostes que enfronta tot el veïnat, el fill d’un guàrdia civil que s’abraça amb entera certitud a la causa del catalanisme… I al bell mig de tots ells, girant com una baldufa, na Laida.

Com passava al memorable inici d’Anna Karènina («Totes les famílies felices s’assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera»), ens veiem abocats a una història que subjuga les passions del lector més exigent des de la primera frase. I no hi ha dubte que Una altra vida no és només el vèrtex de la producció de Xesca Ensenyat —alhora que el seu testament literari—, sinó un artefacte artístic de primera magnitud.