El peix de vidre

14,00

Bartomeu Llinàs ha caigut finalment en la temptació. No ha sabut retenir-se davant el paper en blanc. Com Adam i Eva ha collit la poma de l’arbre, convençut que la poma conté un esqueix de vida. Escriure té quelcom de fàustic, de diabòlic. Hauria de dir de demoníac: escrivim perquè volem guanyar el pam de vida contingut en les paraules, una alenada d’aire nou, un glop, potser l’últim que ens queda, de perversa joventut.

Ha escollit el relat breu. En podria dir que ha fragmentat la vida. Un seguit de vidres retallats que s’ajunten en un calidoscopi, un joc d’ombres i llums. Diria que ha operat per via de síntesi i el resultat és aquest aplec de contes escrits amb una pulcritud exemplar. (Del pròleg de Gabriel Janer Manila)

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

ACCEPTA