Percaceries

10,00

Un poema és ben poca cosa. Quasi sempre és la ferralla que cerca l’imant. De les escorrialles, d’allò que queda, de les despulles, d’aquesta escòria, provar de treure’n l’agulla imantada d’una brúixola. Sobretot deixau-hi els raïssos. I amb les llenques, amb les resquícies, amb els bocins provar de dir aquesta despossessió. Donar forma a la inclemència. Allò que queda. Allò que proves de dir, caic no caic, al caire palpitant i sinuós d’allò que et fuig. I no a recer, sinó al ras.

 

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

ACCEPTA
copii violati porno cu copii porno cu animale porno cu minori filme porno