Que no se’t mori el temps

Els textos que integren aquest llibre que tens, lector amable, a les mans, excepte molts pocs, vaig publicar-los en forma de columna al periòdic El Mundo, el día de Baleares en aquell temps que n’era director el periodista Luís Fidalgo i redactor en cap l’entranyable Joan Pericàs. Una setmana rere l’altra, per espai de més de cinc anys, vaig escriure amb absoluta llibertat sobre el cel, aquests textos breus —se’n podrien dir texticles: textos d’opinió en forma d’articles d’extensió reduïda— que, passats pocs anys, torn a recuperar gràcies a la curosa generositat de l’editor Lleonard Muntaner.

He de confessar que m’ho he passat bé quan els he revisat i seleccionat per a l’edició, quan els he rellegit des del temps d’ara; perquè cada temps permet una nova manera de llegir. Cercava en l’actualitat la matèria de la meva escriptura. I tractava de recrear-la a partir d’un simple detall, d’un matís quasi imperceptible. Per aquestes pàgines desfilen els llibres, els paisatges, la música, l’amor a la vida.(Del pròleg de Gabriel Janer Manila.)