Veus republicanes. Memòria de la Guerra Civil a Mallorca. Volum III

Léopold Sédar Senghor va afirmar que la mort d’un ancià equival a una biblioteca cremada. Amb cada vida que s’eclipsa es destrueixen coneixements, però, sobretot, es dilapida memòria i una visió personal i, per tant, irrecuperable, d’observar l’entorn. Després de la gran acollida que tingueren els dos volums de Dones republicanes, Margalida Capellà entrevista distintes persones que visqueren directament la Guerra Civil o que en patiren les conseqüències i esdevingueren marmessors dels sentiments i els records de pares i padrins. I si Dones republicanes va tenir el valor afegit de donar veu a un col·lectiu que havia estat silenciat doblement pel fet que les seves components foren dones i vençudes, els testimonis de Veus republicanes aporten tot un seguit d’històries que commouen el lector perquè estan bastides a partir d’un material gairebé inèdit en l’estudi de la repressió a Mallorca, com és ara el de les emocions. Completant la sentència de Sédar Senghor, és evident que amb llibres com aquest se salven un seguit de biblioteques del foc.