Qui defensarà Lucia Pietrelli?

Aquest proper dissabte 28 de març, a partir de les 20 hores a la llibreria Calders (Passatge Pere Calders, 9) de Barcelona, se celebrarà la Festa Adia Edicions + Edicions del Buc, en què autors i editors de les dues cases presentaran les novetats poètiques per a aquest Sant Jordi 2015.

Aquest proper dissabte 28 de març, a partir de les 20 hores a la llibreria Calders (Passatge Pere Calders, 9) de Barcelona, se celebrarà la Festa Adia Edicions + Edicions del Buc, en què autors i editors de les dues cases presentaran les novetats poètiques per a aquest Sant Jordi 2015. També s’aprofitarà per retre homenatge a Francesc Garriga, antologia del qual Demà no és mai (1959-2014) ja ha arribat a la tercera edició. Avui aprofitem per parlar d’una de les autores d’Adia Edicions, Lucia Pietrelli, que també presenta una nova proposta narrativa.

Lucia Pietrelli | Foto: Joan Vidal

En molt poc marge de temps, Lucia Pietrelli (Candelara, 1984) ha passat de ser una autora italiana de visita a Catalunya a integrar-se dins del nostre ecosistema literari amb una força i una rotunditat molt poques vegades contemplades abans. Ho fa amb dret propi: el d’una autora amb una veu i amb un univers en propulsió que tan sols ha començat a revelar-se.

Fins ara Lucia Pietrelli havia aconseguit treure a la llum cinc poemaris (Fúria, Vertical, Violacions i Esquelet) i una novel·la (Nissaga), aconseguint diversos premis prestigiosos pel camí (el Bernat Vidal i Tomàs, el Benet Ribas i el Vila de Lloseta). També ha estat l’encarregada, al costat de Francesc Gelonch, de traduir i revisar alguns poemes de Pier Paolo Pasolini apareguts dins del pòster de la col·lecció Bèsties d’Edicions Poncianes. El resultat és una imatge trencadora del cineasta, per una cara, i una catorzena de peces poètiques inèdites, per l’altra. Ara Adia Edicions, després de l’èxit de crítica i de públic, treu la tercera edició de Mort d’un aviador tartamut de Lucia Pietrelli i Lleonard Muntaner Editor acaba de publicar la seva següent obra narrativa, Qui ens defensarà, després d’haver-se emportat el Premi Pare Colom de Narrativa Mediterrània..

Així com altres cultures, talment l’anglosaxona, han sabut integrar dins de les seves files tots aquells autors que formaven part d’altres països i continents però que tenien una llengua comuna, l’anglesa, la literatura catalana s’obre a noves perspectives i possibilitats, i això sense tenir un gran imperi al darrere ni cap Commonwealth que sustenti polítiques postcolonials. Els que coneixen Lucia Pietrelli saben que si va començar a escriure en català fou per l’impacte generat a partir de la lectura que va fer de Blai Bonet, escriptor que inunda i empelta el món pietrellià amb potències plenes de contrast i regeneradores de llenguatge, un llenguatge a vegades recargolat però sempre sorprenent, ja que aquesta autora es pren totes les llicències necessàries per revivificar-lo a través d’estructures que qualsevol parlant hagués descartat o a través de la unió de mots com si aquesta relació entre paraules fos més una explosió que no pas una correlació.

Pensar, però, que només es tracta d’un plagi, o d’una reescriptura, o d’un reinventament sonor, és equivocat: Lucia Pietrelli absorbeix el magma experimental i vital de l’autor santanyiner per tal de parir productes on el xoc és el màxim protagonista i on la violència apareix amb la determinació d’un tità moribund. Llegir Lucia Pietrelli provoca escarafalls, reaccions elèctriques, curtcircuits semàntics i revelacions com galtades amb ungles. Si en el seu moment el cas de Najat El Hachmi (Nador, 1979) fou abraçat com l’inici d’un índex d’obertura de la literatura catalana, l’excepcionalitat de Lucia Pietrelli hauria de ser considerada amb el mateix pes definitiu. Com Lucia Pietrelli, Najat El Hachmi forma part de la cultura i literatura catalanes no per imposició genètica i territorial sinó per una necessitat estètica i comunicativa: és una decisió presa amb totes les garanties, i amb l’anhel d’obrir una escletxa i de representar noves veus, nous horitzons possibles que s’encarnen dins cadascuna de les seves obres. Sí, la literatura catalana encara té moltes coses a dir, simplement hem d’estar a l’aguait. Cada autor s’esforça per demostrar-ho dia a dia, com l’escriptora que ens ocupa.

La veu narrativa de Lucia Pietrelli és obsessiva, compulsiva i amb un punt de positiva megalomania. És profundament valenta, ambiciosa i té un control tan directe i poderós damunt dels seus personatges que al final acaba esdevenint un Déu de carn i d’os amb un cor de sang coagulada. Precisament la veu de Pietrelli, encarnada en una galeria de personatges salvatges però també humaníssims, és la d’una dominadora que se sap capaç de batejar, de definir i de controlar. Quasi com una escultora secreta i involuntària que no deixa que ningú escapi del sotmetiment dramàtic. Potser per això Lucia Pietrelli gaudeix utilitzant conceptes eucarístics o de comunió religiosa: coneix aquesta tradició de forma profunda, s’abeura de la nissaga de blasfems que la precedeixen, i acaba bastint un nou edifici de volada mística. Tal és la potència i contundència amb la que ens acusa de la nostra pantomima i del podrit cadàver de la realitat. Quasi com el conill d’Alícia al país de les meravelles o d’A través de l’espill, ambdues de Lewis Carroll, obres que Pietrelli venera per la seva capacitat hipnòtica, cruel i infantil alhora, la protagonista de Qui ens defensarà té pressa per completar la seva gosadia i participar de la festa semàntica de la significació molecular. Cada petita acció alimenta la corporeïtat d’una tragèdia que es consuma lentament.

Lucia Pietrelli | Foto: Joan Vidal

Narratològicament parlant, Pietrelli coneix molt bé els engranatges per crear artefactes atraients que cacin l’atenció del lector (dins seu el misteri i el secret són els ingredients imprescindibles de tot bon relat, com si Charles Dickens, que escrivia per lliuraments com una sèrie nord-americana, decidís elaborar els guions de True Detective). També sap perfectament la validesa simbòlica dels elements que introdueix, i per això en tot moment el lector se sap acompanyat però també guiat per entre una nova jungla de possibilitats: Victoria Cirlot sabria trobar molts referents dins d’aquestes pàgines barroques i tan intenses. D’aquesta manera, la nostra escriptora construeix, a cada capítol, una espiral frenètica, interrogativa i lacerant que aconsegueix captar l’atenció del lector.

A través del testimoni de Violant, i dels curts passatges del dietari de Mateu, ens veiem arrossegats per una necessitat imperiosa de mai abandonar fins que no siguem capaços de recompondre totes les peces del trencaclosques, una construcció tan perfecta que fa mal i que demostra l’àvida intel·ligència d’una Lucia Pietrelli que se supera pas a pas i que organitza les seves obres com autèntics engranatges d’un Ferrari. Els guions fragmentats de Guillermo Arriaga no desentonarien gens ni mica al costat de Qui ens defensarà, obra que podria completar qualsevol trilogia iniciada amb Amores perros o 21 gramos. Aquesta novel·la de Lucia Pietrelli és el següent escaló d’una gran escala on l’autora només acaba d’enfilar-se, un macrocosmos en expansió constant. Nissaga ja indagava en el concepte de famílies pernicioses, incestuoses i opressives, i de quina manera una sèrie de fets dramàtics, rebels, provoquen aniquilacions internes i externes al mateix temps. La llibertat té un preu molt alt, i tots els personatges nascuts de les entranyes de Lucia Pietrelli ho saben, però no volen renunciar precisament a aquesta llibertat. Al contrari. La persegueixen fins que no queda res dempeus. Qui ens defensarà porta aquesta premissa fins al límit d’una violència verbal i real que acarona l’escàndol. Com si la immisericòrdia verinosa de les millors i més radicals Caterina Albert i Mercè Rodoreda donessin la mà a les pornografies mentals de Roberto Bolaño i a J.M. Coetzee, i sempre amb un teló poètic que beu des d’Alejandra Pizarnik fins a Carlos Edmundo de Ory.

Si Violacions era la profanació lingüística d’un sexe a través de la martirització del cos i del llenguatge, Esquelet esdevenia l’estupefacció fins al moll de l’os, com una calavera sagrada, i ara Mort d’un aviador tartamut constitueix el corpus de l’espinada de l’autora com un temple, estendard que algun dia també serà profanat. Podria ser que aquest inici de neoprofanació tingui lloc iniciàtic dins Qui ens defensarà, on totes les estructures (patriarcals, socials, sexuals) són desballestades, gangrenades a través de la provocació d’una llengua bífida, uterina i epifànica. De fet, els dos finals de Nissaga i de Qui ens defensarà sempre són apocalíptics, de catarsi absoluta, i és precisament aquesta destrucció total la que ens ajuda a captar, de bon de veres, el que Pietrelli ens vol fer entendre: que sempre podem vulnerar qualsevol imposició i que la voluntat es pot entendre com un destí sense tornada. Molts lectors podran arribar a pensar que la poètica pietrelliana és, doncs, la juxtaposició i enumeració teòrica d’una sèrie de conceptes i plànols mentals que després es posen en pràctica en el terreny novel·lístic: és en la creació de mons on Lucia Pietrelli se sent còmoda, tant si aquests mons són estructures arquitectòniques de versos o amples cases carnals de novel·la. Els seus resultats sempre sorprenen, corprenen i exalten, perquè són grandiosos, amb la qualitat d’una indagació que és capaç de retratar la nostra ancestralitat més paradoxal, la nostra essència a través d’un ensamblatge perillós.

Ens podem atrevir a asseverar que Lucia Pietrelli ja ocupa un lloc destacat en la literatura catalana, no com a valor de futur sinó com a emblema de present. Les seves obres fins ara són la prova fefaent d’aquesta afirmació. Un desafiament que ens demana que la llegim, si som capaços, i que ens atrevim a entendre que és una de les millors, i que cada dia ho seguirà demostrant amb més força.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació