(Manacor, 1938). Escriptor. Va ser ordenat sacerdot el 17 de desembre de 1960 a la Seu de Mallorca. Des de fa més de trenta anys viu amb els marginats mallorquins per als qui ha fundat tota mena d’albergs i aixoplucs. I en fa més de vint que timoneja la família de fet nombrosíssima de Can Gazà, un centre autogestionat format per exclosos socials malalts de distint grau com a conseqüència de les seves addiccions. De la tren­tena de títols que ha publicat fins ara, i pel que fa als poemaris, destaquen: Dos pams d’home, premi Ciutat de Manacor 1970; Nu, 1972; Coratge d’un mot, premi Andreu Roig, 1974; Els negres ajuden a fer fosca, 1978; Inventari de la nit, 1980; En nom del pare, 1983; Nissaga de sen, 1985; El cos de l’estimera, 1989; Tristesa amant, 1995; Els passos dels marginats, 1999; Espases d’avui al cor de la Pietat, 2004 i Estopa encesa, 2005. En prosa són destacables: Camí de coix, premi Ciutat de Palma de Novel·la, 1979; Mamil·la, encara, premi Andròmina 1984; Contes malignes, 2001, traduït al castellà amb el títol Prosas malditas, 2004; Mortuus Dei, premi Alexandre Ballester 2002; Catedral amb armaris, premi Terenci Moix 2004, traduït al castellà amb el títol Armarios en la catedral; Negrada, 2006; i Llobacarda. Confessions d’un capellà terrol, 2010. El 2005 també estrenà i publicà en aquesta mateixa editorial la peça teatral La segona Mort. Encís de minyonia guanyà el 1996 el premi Miquel Àngel Riera i va ser traduït al castellà el 2007 amb el títol de Nacido Hombre.