Montserrat Bacardí és catedràtica de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha publicat articles i llibres d’història de la literatura i de la traducció com ara Anna Murià. El vici d’escriure (2004), El Quixot en català (2006), Catalans a Buenos Aires. Records de Fivaller Seras (2009), La traducció catalana sota el franquisme (2012), Gràcia Bassa, poeta, periodista i traductora (2016), Maria Dolors Orriols, viure i escriure (2019, premi Fundació Mercè Rodoreda), La veritat literària de Teresa Pàmies (2023, premi d’Assaig Ricard Torrents Bertrana) i, amb Pilar Godayol, Diccionari de la traducció catalana (dir.) (2011, premi Crítica Serra d’Or 2012) i Les traductores i la tradició (2013). Ha tingut cura de l’edició d’obres de Jordi Arbonès, Pere Calders, Joaquim Carbó, Anna Murià, Maria Dolors Orriols, Teresa Pàmies, Rafael Tasis, Joan Triadú o Manuel Valldeperes.