Ramon Medel y Martínez (1815-1877) era, per sobre de tot, un home de teatre. Actor, però també dramaturg consumat, tant podia escriure a corre-cuita una obra teatral com fundar un setmanari literari. A més, la poesia que va compondre és singular; la seva habilitat com a pintor heràldic, irrefutable.

L’afany pels escuts, les gestes del passat i la vida dels personatges il·lustres el va dur a conèixer l’erudit Joaquim Maria Bover. I és més que probable que fos aquesta circumstància la que el dugué cap a Mallorca. A l’illa, Medel escriurà el Manual del viajero en Palma de Mallorca, una mena de guia per a viatgers; un llibre que ha esdevingut fonamental per endinsar-se en l’estudi de la història i el patrimoni de la Palma vuitcentista.

L’assaig que el lector té a les mans no vol ser definitiu, sinó el punt de partida per a una investigació més ampla sobre la figura de Ramon Medel, un home polifacètic a l’època que li va tocar viure; un home que cal situar entre la Il·lustració i el romanticisme, entre la raó i el somni.