El desert culmina i madura,

mostra en evidència

que som persones minerals

i que la força que ens erosiona

és la mateixa dels cataclismes.

Omplim els guants

d’unes mans articulades

i agraïm la realitat que tenim

a la física mundial

i al temps infinit que ha dedicat

a complicar-se tant.

Al final tot es desertitza com un ca,

com la tristesa rara d’una taula de cuina,

o com les nostres pròpies sabates

i aquella manera que gasten,

tan humana,

de recopilar-nos els peus.