Les històries que es relaten a Contes d’un no res no versen sobre vides excepcionals, ans al contrari, l’autora, amb una mirada benvolent cap al dolor, retrata personatges ordinaris, immersos en la monotonia del dia a dia i que duen, generalment, una existència solitària i trista. Són històries quoti­di­anes, algunes de les quals recreen impressions de la pròpia infància i joventut que han esdevingut una tra­ma major. En els contes, que s’agrupen en quatre apartats, hi trobam personatges ben diversos: aquells que tracten de reeixir en el món esquifit, trist i mesquí de la postguerra tot intuint que al darrere s’hi amaga la vida; els que pateixen la soledat, l’angoixa i el dolor de ser exclosos davant la malaltia i la mort, i es mouen en el difícil equilibri entre el sofriment i l’esperança, i d’altres que s’entesten a canviar el rumb d’una sort hostil. Personatges, al cap i a la fi, units per la infelicitat, que, a «Entre llençols», ens mostren com l’amor, de la mateixa manera que no es pot retenir, tampoc no es pot defugir.