Lluïsa Julià (Barcelona, 1958). És investigadora, assagista i crítica literària. El seu camp de treball és la literatura moderna i contemporània. Ha fet estudis sobre Joaquim Ruyra (sobre qui va fer la tesi doctoral) i la generació d’escriptors modernistes. Són de referència els seus treballs per establir la genealogia de les escriptores en llengua catalana, des de Maria Antònia Salvà i Víctor Català fins a la modernitat de Maria Àngels Anglada, Maria- Mercè Marçal o Felícia Fuster. Ha dedicat nombrosos articles i publicacions a la figura de Maria Antònia Salvà, entre els quals destaquen els inclosos a Tradició i orfenesa. Per a una genealogia de l’escriptora catalana (Lleonard Muntaner, Editor, 2007), Epistolari entre Josep Carner i Maria Antònia Salvà (Epistolari Josep Carner-3, 1997), l’edició de Mireia (2004), de Frederic Mistral, en què es restitueix la traducció en vers de Salvà, l’edició de Viatge a Orient (1998) o la recent antologia Entre floricultores (2021). També ha coordinat jornades i estudis recollits a Lectures sobre Maria Antònia Salvà (1996) i Escriure sense context. Jornades sobre Maria Antònia Salvà (2009), fruit aquest últim de les sessions que es van dedicar a l’autora l’any 2008.