Els escriptors han de morir. No n’ha de quedar cap. Fins que no morin tots no hem de tornar a escriure, ni a llegir, ni a parlar. Els escriptors ho emmetzinen tot. Vivim en un país on la literatura forma part d’un joc macabre. La frivolitat porta anys inundant el món de les lletres. Els lectors i els escriptors es troben constrets en un terreny estúpid on només guanya qui no corre riscos. Motivacions polí­tiques. Motivacions econòmiques. Motivacions mediàtiques. Motivacions personals. Però mai motivacions purament literàries. La nostra literatura convertida en un garbuix de papers que només serveix per cremar. Milers i milers d’arbres talats per a no-res. Plantacions i plan­tacions d’arbres exterminats pel simple plaer d’uns infeliços que anhelen veure els seus noms impresos damunt la cel·lulosa. En els lloms i en lletres d’or. Exposats en els prestatges. Això és, segons ells, fer història. Fer història. Som uns ignorants.

Guanyadora del Premi de teatre mediterrani Pare Colom 2012