La correspondència entre la poetessa llucmajorera, Maria Antònia Salvà de Sa Llapassa i Ripoll (Palma, 1869 – Llucmajor, 1958) i l’aleshores jove estudiant, després poeta, professor, investigador, prevere de la diòcesi de Mallorca i canonge de la Seu, Baltasar Coll i Tomàs (Llucmajor, 1930 – Palma, 2010) comprèn, aproximadament, dotze anys i mig. Fixem-nos, però, en la total asimetria d’aquest període en ambdues vides. Per a l’escriptora, es tracta del final de la vida, d’altra banda ben fecund; per al jove estudiant, d’un període iniciàtic, vital i curricular, a partir de l’adolescència. Aquesta circumstància, que marca una diferència d’edat de seixanta anys, serà decisiva en el tarannà de la seva relació i, per tant, de la seva correspondència, integrada per documents de diversa extensió, cartes, targetes, bitllets i notes breus, manuscrits i/o mecanografiats, en la qual ambdós fan referència a aspectes personals i familiars, a la poesia i literatura i a les xarxes de relacions amicals i literàries, entre d’altres.

Una correspondència que evidencia una relació especial entre la mestra i l’alumne, una autèntica relació pedagògica amb indubtable influència de l’escriptora sobre el jove en procés de formació. Ell li correspon amb l’afecte i admiració desmesurats propis de l’adolescència i la joventut.