És per tu que l’estrany ocell ha revelat el prodigi de sobreviure a la llum. En l’elegant dissolució, aquesta delicada mort que s’exhibeix amb ombres i amb sords perfils d’un temps perfet, em trobaràs, del present exceptuat, en com­bustió i en detriment de l’instant paradoxal. Teva serà la meva decadència. Teus, els obscurs raïms del meu cor.