Antònia Vicens (Santanyí, 1941). Va donar-se a conèixer literàriament l’any 1966 amb el recull de narracions Banc de fusta i, un any després, la seva primera novel·la, 39º a l’ombra, fou guardonada amb el premi Sant Jordi.

Posteriorment va publicar Material de fulletó (1971), La festa de tots els morts (1974), La santa (1980), Primera comunió (1980), Quilòmetres de tul per a un petit cadàver (Premi Ciutat de Palma 1981), Gelat de maduixa (Premi Ciutat de València 1984), Terra seca (1987), Febre alta (1998), Lluny del tren (2002), Ungles perfectes (2007), Ànima de gos (2011) i el relat «Rates», inclòs a Cremen cels (2017). El 2005 s’edità tota la seva obra breu reunida en un sol volum, Tots els contes.

Després de més de quaranta anys dedicats a la narrativa, l’any 2009 va publicar el seu primer llibre de poemes, Lovely, al qual seguiren Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015) i Tots els cavalls (2017, Premi Cavall Verd i Premio Nacional de Poesía 2018).

L’any 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2004 el Premi Ramon Llull al conjunt de la seva obra, i els darrers anys ha estat guardonada amb diversos premis en reconeixement a la seva trajectòria, com el Premi Nacional de la Generalitat de Catalunya (2016), el premi 31-D Josep M. Llompart (2016) i el premi Jaume Fuster de l’AELC (2019), entre d’altres.