Blanca Llum Vidal (La Barceloneta, 1986). Tendències? No s’hi inscriu. Tria en Llull, els seus amics, la Rodoreda. Llegir-los a Progrés quan hi ha entrat per Llibertat. De punt de llibre un home i una dona davant una tassa d’excrements. Mira Miró. Entra en el quadre per l’esquerra, que allà és més fosc. Escriu, esborra, estripa, torna a escriure, a vegades ho diu en veu alta, a vegades publica el que ha escrit, moltes altres no i té dos versos d’en Sebastià Roure enganxats a la paret: Som-hi, que n’hi ha per tots/ i en sobrarà. No té mètode. No procedeix de cap manera sistemàtica ni amb cap fi determinat. Sols hi ha intenció: dir la lluna a la muntanya i udolar amb la boca humana. Ha publicat la Cabra que hi havia (Documenta Balear, 2009) i ha editat les Dues Catalunyes (Lleonard Muntaner Editor, 2010) de n’Àngel Carmona i l’obra poètica de n’Àngel Guimerà (Edicions de 1984, 2010). Darrerament no es treu del cap això que n’Eduard Girbal Jaume digué del Sainet trist d’en Guimerà, que us deixa un cor petit, petit com una avellaneta… que fa entendrir i plorar… que fa mal i reconforta a l’ensems.