Carles Miralles (Barcelona, 1944). Ha aplegat la seva obra poètica en el volum D’aspra dolcesa (Poesia 1963-2001) (Barcelona, Proa, 2003) i en l’antologia comentada, a càrrec de diversos autors, No me n’he anat (Barcelona, Edicions 62, 2007). Com a poeta ha rebut el premi Salvat-Papasseit (1967) i el Nacional de Poesia (1992). Catedràtic de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona, de la qual ha estat vicerector, ha estudiat sobretot els mites i la poesia dels grecs antics; s’ha ocupat també de narrativa d’època romana i de poesia llatina. Darrerament ha publicat el volum compilatori Studies on Elegy and Iambus (Amsterdam, Hakkert, 2004) i el llibre Homer (Barcelona, Empúries, 2005), versió refeta i ampliada de Come leggere Omero (Milà, Rusconi, 1992), i s’ha ocupat preferentment de la tragèdia. Ha traduït textos filosòfics, tragèdia, poesia hel·lenística, novel·la grega i poesia neogrega. Ha estudiat narrativa i poesia del segle xv i alguns poetes moderns, com ara Verdaguer, Maragall, Riba (els estudis sobre aquest autor, aplegats a Sobre Riba, Barcelona, Proa, 2007), Salvat-Papasseit, Foix (estudis aplegats a Sobre Foix, Barcelona, Quaderns Crema, 1993). Va reunir alguns dels seus estudis de literatura catalana a Eulàlia (Barcelona, Llibres del Mall, 1986). Com a crític literari ha rebut els premis Josep Carner de l’Institut d’Estudis Catalans (1980) i Serra d’Or d’assaig (1984). Des de 1991 és membre de l’Institut d’Estudis Catalans, del qual ha estat secretari general. Actualment hi presideix la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica.