Esteve Plantada (Granollers, 1979). Es donà a conèixer als disset anys com a poeta amb la publicació de l’obra A l’ombra dels violins (Premi Amadeu Oller per a poetes inè­dits, La Magrana, 1997). Tanmateix, les seves múltiples inquietuds culturals (amant de les lletres, però també de la música i del cinema, entre d’altres) l’han menat a consolidar una veu pròpia dins el panorama literari català.

Així, rere aquesta primera temptativa poètica, en vingueren cinc més fins que, el 2015, publicà Fosca límit (AdiA edicions; Premi millor llibre de 2015 Llegir en cas d’incendi). La seva obra ha estat inclosa a les antologies Poésie catalane: le voix ne dorment jamais (2010), Ningú no ens representa. Poetes emprenyats (2011) i Poetes ferits (2014), entre d’altres.

Actualment escriu versos alhora que fa de cap de Cultura a Nació Digital i que publica versos d’altri a Edicions Terrícola. A més, ha exercit i exerceix la crítica literària i cinema­to­gràfica en diversos mitjans i és membre del grup de pop irònic Els nens eutròfics.