Jordi Pàmias Grau (Guissona (la Segarra), 1938. Estudià Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona i, durant trenta anys, fou professor de Llengua i Literatura Espanyola a l’Institut Màrius Torres, de Lleida.

Es donà a conèixer com a poeta en guanyar el premi Joan Salvat-Papasseit (1969) amb La meva casa i, des d’aleshores, ha publicat dinou llibres de poemes, alguns dels quals guardonats amb premis rellevants. Obtingué el premi Carles Riba (1978) amb Flauta del sol i, en la dècada dels anys vuitanta, fou guardonat tres vegades als Jocs Florals de Barcelona. Ha rebut altres premis com el Vicent Andrés Estellés (1985), el Ciutat de Palma (1991), el Miquel de Palol (2001), el Cavall Verd (2002) i el Premi Nacional de la Crítica (2005). També ha conreat el teatre i l’assaig en forma de dietaris.

Ha rebut la Creu de Sant Jordi (1999), la Medalla d’Or al mèrit cultural (Ajuntament de Lleida, 2003), el premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (2017) i el Premi Nacional de Cultura (2018).