Les memòries de Josefa García Martínez —una manxega mestra d’escola, que va viure molts d’anys a Mallorca, concretament a Felanitx— tenen, per moltes raons, un interès especial. Com és ben sabut, a Mallorca no abunden les obres de tipus memorialístic, i menys encara les redactades per dones. […] I que jo sàpiga, fins ara no hi havia aparegut cap llibre d’aquest tipus referent a la guerra civil i a les seves tràgiques conseqüències escrit per una dona, si descomptam els apunts del Diari de la miliciana anònima que va trobar la mort a Manacor. (Del pròleg de Josep Massot i Muntaner)

Queridísima madre:

Mis colegas Llorenç Capellà Fornés y Miquel López Crespí han escrito de ti en el diario Baleares y en Diari de Balears, respectivamente. También, Santiago Miró en su libro Maestros depurados en Baleares durante la guerra civil y Germà Coll Mesquida en Quatre-cents anys d’ensenyança a Felanitx, amén de otros autores de sobrado prestigio que han hablado de ti y de mi padre en sus libros y publicaciones. Tu testimonio escrito ayudará a que la memoria de todos sea verdaderamente histórica y a que la Historia nos ponga a todos en el lugar que nos corresponda. (Del epílogo de Joan Pla García)

Josefa García Martínez s’ha volgut limitar a resumir en unes breus notes la seva llarga experiència a fi de transmetre-la a les generacions futures, i aquest és el seu mèrit principal: la descripció planera i sense pretensions de cap casta de la vida quotidiana d’una dona entre el 1903 i el 1993 (data de la seva mort a Palma), amb episodis de joventut a les seves terres manxegues i a València, on va conèixer l’artista Joan Pla, amb qui acabaria casant-se i amb qui es traslladaria a Mallorca, on ell treballaria a l’Institut de segon ensenyament de Felanitx i ella a una escola de Cas Concos. No cal dir que per a nosaltres —per a mi, com a mínim— les pàgines més interessants d’aquestes memòries són les dedicades a Mallorca, on Josefa va conèixer la flor i nata del Felanitx republicà, cosa que li ocasionà un sens fi de problemes en començar la guerra civil i que dugué el seu marit a la presó i als camps de concentració. (Del pròleg de Josep Massot i Muntaner)