Lluís Calvo (Saragossa, 1963). És una de les figures fonamentals de la literatura catalana a cavall dels segles XX i XXI, un explorador transgressor i interdisciplinari que ha publicat fins al moment vint-i-cinc llibres de poesia, els últims dels quals Selvàtica (2015), Talismà (2017), l’antologia Llum a l’arsenal. Cent poemes (2017), Ancestral (2019), L’espai profund (2020) i Fulgor (2021). S’han traduït poemes seus al castellà, a l’anglès, a l’italià, al francès i al polonès, i ha estat antologat en més de vint publicacions nacionals i internacionals. La seva poesia també s’ha escampat per innombrables recitals arreu del país.

Calvo ha publicat cinc assaigs que han comptat amb àmplia difusió i reconeixement crític: Les interpretacions (2006), Baules i llenguatges (2011), El Meridià de París (2016), L’infiltrat (2019) i Els llegats (2021). L’any 2021, es publicà a Argentina la traducció castellana d’El Meridià de París. També és autor de quatre novel·les, entre les quals Aconitum (1999) i L’endemà de tot (2014). Ha exercit la crítica literària i ha escrit nombrosos pròlegs i estudis literaris.

Entre els premis que ha rebut destaquen l’Amadeu Oller, el Miquel de Palol, el Ciutat de Palma, els Jocs Florals de Barcelona, el V. A. Estellés (premis Octubre), el Rosa Leveroni, el premi de la crítica Serra d’Or, el Quima Jaume de reconeixement a la trajectòria literària i el Carles Riba de poesia.

Viu a cavall del Vallès i el Pirineu.