Marin Sorescu (Bulzesti, 1936 – Bucarest, 1996). Poeta de l’encan­tament, va ser, a cops de paròdia i d’acudit, una patum sense parió que va omplir d’entusiasme estadis de futbol. Es va donar a conèixer l’any 1964 amb el llibre Sol entre els poetes, que va crear polèmica i va fer furor. Parlava amb gràcia i resolució de coses elementals, però amb un deix absurd, o salpebrant-les d’ironia. Tocava així, amb una lleugeresa insò­lita i amb una màgica serenitat, la fibra més fina dels seus oients i lectors. Talment un pop prolix, també va conrear l’assaig, el dietari, el teatre, la novel·la i la pintura. Va traduir Poe i Eliot. Com a contrapartida, ell ha estat traduït a més de vint llengües, i ara, per fi, s’estrena en català amb una antologia que aplega un centenar dels seus millors poemes publicats en vida. Diuen que si les Ficciones de Borges s’ha­guessin escrit en vers les hauria signat Sorescu. I diu el poeta Seamus Heaney que Sorescu és ensenyament sense necessitat d’estudi.