Nichita Stănescu (Ploiești, 1933 – Bucarest, 1983). Aclamat i estimat pel públic lector i per la crítica romanesa i internacional, Nichita Stănescu és el poeta que consagra la lírica romanesa del segle XX. Baula amb els poetes d’entreguerres, encapçala el corrent neomodernista romanès que planta cara al realisme social de la dictadura comunista. D’una profunditat i intensitat remar­cables, Stănescu pertany a la categoria dels poetes innovadors de la poesia i de la llengua, considerada per ell com «una pàtria extraordinària». Omnipresent a tota la seva obra, els seus versos destil·len l’expressió màxima dels seus sentiments, de l’amor i la mort, la mateixa antimetafísica de l’existència concebuda a través de les «no paraules» del poeta. Reconegut amb els premis més destacats al seu país, va ser distingit l’any 1975 amb el Premi Internacional Herder, avantsala del Nobel, premi al qual havia estat proposat en dues ocasions per part de l’Acadèmia Sueca. Tanmateix, la seva mort prematura, pocs mesos després que se li hagués organitzat una celebració nacional pel seu cin­quantè aniversari, no fa sinó augmentar encara més la seva popularitat. Amb una obra prolífica —més d’una vintena de poemaris publicats en vida entre 1960 i 1983, assajos i també traduc­cions— i després d’haver estat traduït a les principals llengües (primer als països veïns de Romania i, molt ràpidament, als de llengua anglesa), arriba per primera vegada en llengua catalana.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

ACCEPTA
copii violati porno cu copii porno cu animale porno cu minori filme porno