Walter Benjamin (Berlín, 1892 – Portbou, 1940), filòsof, assagista, crític literari, col·laborador de l’escola de Frankfurt, marxista no ortodox, traductor de Balzac, Proust i Baudelaire, va ser un dels pensadors europeus més destacats de la seva generació. Fill d’una família jueva benestant, era el gran de tres germans. Malgrat que en vida no va gaudir del reconeixement públic que es mereixia, la seva dimensió intel·lectual extraordinària ressona encara avui en una bona part de les reflexions sobre filosofia, art i literatura. Als anys vint del segle XX va publicar «La tasca del traductor», un text de referència en la teoria de la traducció; exiliat a París, el 1935 va escriure L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica i va continuar redactant el seu llibre monumental Das Passagen-Werk («El llibre dels passatges»), inacabat. Desposseït de la nacionalitat alemanya i perseguit pels nazis, després de set anys d’exili per Europa Benjamin va arribar a Portbou, on va llevar-se la vida.