Arran de la Porta Pintada. Poder i prestigi femení al monestir de Santa Margalida (Ciutat de Mallorca, segles XIII-XVI)

    18,00

    Les monges agustines de Santa Margalida de Ciutat constituïren la primera comunitat de religioses que s’instal·là a Mallorca arran de la Conquesta de 1229, amb l’objectiu principal de cristianitzar els habitants autòctons. Així, el 1232, Jaume I ordenà que cap pare, musulmà o jueu, prohibís a les seves filles escoltar i aprendre d’aquelles religioses la doctrina cristiana que ensenyaven.

    La majoria de monges que ingressaven a Santa Margalida eren filles de famílies de la noblesa mallorquina. Aquest fenomen es demostra tant per les elevades quantitats que en concepte de dot i rendes aquestes aportaven a la comunitat, com a través dels seus llinatges, tan representatius dels estaments superiors de la societat mallorquina. Així, d’entre les gairebé 500 monges que fins al moment es tenen documentades, són freqüents llinatges tan il·lustres com Bordils, Despuig, Cavalleria, Puigdorfila, Santacília i Olesa, entre d’altres. Aquest fet es va mantenir fins a les darreries del monestir, convertint-se en una constant al llarg de la seva història. Moltes hi entraven per vocació, però d’altres ho feien cercant refugi enfront d’un matrimoni de conveniència acordat pels progenitors i no desitjat per elles. Algunes eren «aconsellades» per la seva família per tal de solucionar problemes derivats de les herències i d’altres entraven al convent perquè no havien trobat un marit de la seva mateixa condició.

     

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

    ACCEPTA