Esclaus i catalans. Esclavitud i segregació a Mallorca durant els segles XIV i XV

La presència de milers d’esclaus a Mallorca durant l’edat mitjana va propiciar que hi apareguessen fórmules de segregació que esdevingueren una de les peces bàsiques en la construcció de la identitat dels cristians de natura mallorquins; és a dir, de la percepció ideològica que tenien d’ells mateixos en relació als cossos socials segregats. L’assumpció del gentilici català pels cristians de natura illencs, en aquest context, no era res pus que una de les concrecions del llenguatge de l’exclusió. Això no vol dir, però, que aquest gentilici i que el terme nació catalana no fossen usats en altres àmbits pels cristians mallorquins. De fet, l’autor s’hi refereix detalladament, amb la voluntat de destacar-ne l’ambivalència, aquella mateixa que es produeix en situacions semblants en societats aparegudes o dilatades durant el procés d’expansió feudal d’Europa i, també, en aquelles formades com a conseqüència de l’expansió colonial moderna i contemporània.