La llum a la Seu de Mallorca després de Gaudí. La gran polèmica entre els arquitectes Joan Rubió i Guillem Forteza (1915-1931)

27,00

«De l’ombra a la llum» és l’expressió que sintetitza la polèmica que tengué lloc a l’interior de la Seu de Mallorca durant el primer terç del s. xx entre dues formes de concebre aquest edifici. La men­ta­litat i els usos que havien arrelat durant segles en el temple foren capgirats amb l’ambiciosa restauració litúrgica pro­mo­guda pel bisbe Pere Joan Campins i materialitzada per l’arquitecte Antoni Gaudí. La ingent empresa d’obertura de vitralls que aquests havien imaginat es desenvolupà a la fi entre 1915 i 1931, dirigida ja per Joan Rubió i Bellver, arqui­tecte, deixeble i col·laborador de Gaudí. Les vidrieres de Rubió reflecteixen la impossibilitat de continuar les del mestre i, amb les grans limitacions imposades, comporten certa aposta pròpia, formulada des del coneixement de l’edi­fici, l’experiència vitrallera catalana i un Capítol catedralici amb noms tan destacats com els de Costa i Llobera o Antoni M. Al­co­ver. Sens dubte, transformaren la percepció catedralícia secular, fins al punt de suscitar l’encesa i la reiterada oposició de l’arquitecte Guillem Forteza, seguit d’altres personatges com Miquel i Bartomeu Ferrà Arthur Byne o les con­si­de­ra­cions d’Emili Sagristà. La Catedral de la llum és avui en gran part resultat d’aquella apassionada controvèrsia que acabà per condicionar-ne els resultats, però que revelà el monument com un signe d’identitat de primer ordre, com a mirall del passat i com a fita del futur d’un poble.

Inclou CD amb fotografies.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

ACCEPTA