La malaltia de l’islam

¿És possible conciliar islam i modernitat? Si els intel·lectuals occidentals solen denunciar sovint les desviacions i els abusos en els propis països (o de la pròpia cultura), és important que aquesta crítica oberta es pugui estendre també al món islàmic. En aquest sentit, aquest llibre és una bona eina per a la reflexió. Segons Voltaire, el fanatisme dels catòlics francesos del segle xviii era una malaltia que només es podia guarir amb l’aplicació de la raó. Seguint la mateixa línia, Thomas Mann va veure el nazisme com la malaltia d’Alemanya. Ara Abdelwahab Meddeb reflexiona al voltant de l’integrisme —la malaltia de l’islam. ¿Què fa que una persona es converteixi en terrorista i màrtir per sembrar la mort en nom de la religió? Per entendre la gènesi d’aquesta malaltia, hem de recular fins a la Medina del Profeta Mahoma (segle vii), la ciutat de Bagdad en l’època dels califes (segle ix), el Damasc de just després de les croades (segle xiv) i l’Aràbia del segle xviii amb la fundació del wahabisme.

Aquest assaig ens convida a fer aquest viatge ple de reflexions. Només així podrem entendre les raons internes d’aquesta malaltia, sense descuidar les externes, que encara la fan més greu, com ara el no-reconeixement de l’islam per part d’Occident, el rebuig dels occidentals a considerar els propis principis quan els interessos ho exigeixen i l’actuació hegemònica dels EUA sobre el món àrab.