«El testimoniatge de Crist de 200.000 braços és més aviat introspectiu, d’impressions elaborades, és més psicològic que sociològic. El trauma de la derrota, l’esfondrament d’un món ple de vida i d’il·lusions que coincidia amb la joventut dels protagonistes, hi és interioritzat. De fet, la realitat era massa terrible per no ser novel·lada, tot convidava a la desesperació.» (Del pròleg de Francesc Vallverdú)

«Les grans obres no deixen d’interrogar-nos contínuament. Ens interroguen en el seu passat sobre el seu passat i ens interroguen en el present sobre el nostre present. Una obra com Crist de 200.000 braços sempre més ens interrogarà, a cada moment, a cada lloc, onsevulla, sobre el valor de la llibertat. És una de les seves qualitats més altes.» (De l’epíleg de Lluís Solà)