Crist de 200.000 braços

«El testimoniatge de Crist de 200.000 braços és més aviat introspectiu, d’impressions elaborades, és més psicològic que sociològic. El trauma de la derrota, l’esfondrament d’un món ple de vida i d’il·lusions que coincidia amb la joventut dels protagonistes, hi és interioritzat. De fet, la realitat era massa terrible per no ser novel·lada, tot convidava a la desesperació.» (Del pròleg de Francesc Vallverdú)

«Les grans obres no deixen d’interrogar-nos contínuament. Ens interroguen en el seu passat sobre el seu passat i ens interroguen en el present sobre el nostre present. Una obra com Crist de 200.000 braços sempre més ens interrogarà, a cada moment, a cada lloc, onsevulla, sobre el valor de la llibertat. És una de les seves qualitats més altes.» (De l’epíleg de Lluís Solà)