Els traductors d’aquesta edició han volgut ésser escrupolosament fidels al text grec de Cavafis, per permetre degustar tots els matisos d’aquest poeta alexandrí: la seva sensualitat, el seu escepticisme, la seva anticipada nostàlgia que ja de jove el fa escriure com un vell, el seu religiós agnosticisme, la seva postura d’espectador per a qui els déus, l’hel·lenisme, Déu, el bizantisme… sols són bells decorats que no li fan perdre de vista que, en acabar la representació, només queda la solitud humana i els rars moments en què ha pogut compartir aquesta solitud gaudint la bellesa d’un cos jove. Aquesta mescla d’hedonisme i antiga saviesa que constitueix en l’essència de la mediterraneïtat és la que els traductors aconsegueixen transmetre’ns a la perfecció amb aquesta obra.