Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957), és historiador i escriptor. Professor d’història contemporània a la Universitat de Barcelona, on dirigeix la Càtedra Josep Termes d’història, identitats i humanitats digitals. Ha estat director d’Unescocat (2004- 2007) i de la Fundació Catalanista i Demòcrata (2007-2013). També ha estat director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (2016-2018) fins que va ser destituït en aplicació de l’article 155 de la Constitució que intervenia l’autonomia catalana. Escriu regularment columnes d’opinió a la premsa digital i escrita, a més de participar en tertúlies de ràdio i televisió. Vinculat al món del llibre i la cultura, ha publicat obres d’història i d’assaig, entre altres: Catarroja 1936-1939: insurgent i administrada (1987); El catalanisme i l’Estat. La lluita parlamentària per l’autonomia, 1898-1917 (1993); Les Bases de Manresa de 1892 i els orígens del catalanisme (1992); Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals (1998); Testimoni públic (2001); Patriotes i resistents. Història del primer catalanisme (2003); Manual de sensacions (2004) o Pàtria i Progrés. La Mancomunitat de Catalunya 1914-1924 (2014). També ha publicat tres poemaris: Poemes de la neta del General (1993); De formes i llegendes o la desproporció dels somnis (1997) i La ira dels dies (2000).