Alexandre Ballester (Gavà, 1933). Escriptor i dramaturg molt vinculat a sa Pobla (Mallorca), d’on n’és el cronista oficial, a més de ser-ne, també, el més important promotor i activista sociocultural. A partir de la segona meitat dels anys seixanta desplegà la seva intensa activitat teatral amb la qual va obtenir premis de notable importància. De les peces teatrals que ha creat, n’ha estrenades dotze a les Illes. Són obres que se centren, amb una mirada lúcida i incisiva, en els aspectes més ocults de l’ànima humana, i que l’han situat entre els grans noms de la literatura catalana contemporània. També ha cultivat la novel·la, la poesia, la narració breu i col·labora en diferents mitjans de comunicació.
D’entre les seves obres teatrals destaquen: Foc colgat (Premi Carles Lemos 1967); Jo i l’absent (Premi Ciutat de Palma 1966); Dins un gruix de vellut (Premi Josep M. de Sagarra 1967); Massa temps sense piano (Premi Mallorca 1968); Fins al darrer mot (Premi Joan Santamaria 1968); Siau benvingut (1968); Un baül groc per a Nofre Taylor (1971); Maria Magdalena o La penedida gramatical (1971); Cap cap pla cap al cap del replà (1972); L’única mort de Marta Cincinnati (Premi Born de Teatre Born 1983); Al caire de les campanes (Premi Teatre Principal 1987) i La mort del vienès (1995).